Font: El ribagorçà, nova llengua romànica? | Lo Finestró
(Publicat al Diario de Teruel)
Ho ha proposat en José Antonio Saura, romanista de la Universitat de Saragossa, d’ideologia obertament expressada a la seua coneguda frase: eso que se ha dado en llamar catalán común o estándar. Investigant llengües pirinenques en Saura s’adonà que els romanistes no sabien si definir el seu parlar de Grist, a la Vall de Benasc, com aragonès o català. Observà que havien pres una decisió política: és aragonès perquè Grist i tota la Vall de Benasc són a l’Aragó. Però no quedà satisfet d’aqueixa decisió alexandrina, i optà per una de salomònica: ni aragonès ni català: ribagorçà! Per a difondre-la creà el 2005 la revista De Lingva Aragonensi (DLA), dedicada bàsicament a l’aragonesística, i l’hi acomboiaren molts reconeguts romanistes: Colón, Holtus, Metzeltin, Sistac, … . Però ja al número 2 de la DLA afegí una nova llengua a l’aragonès: el benasquès, i ho seguí fent fins al 4, estampant finalment als 5/6: les dos grans lluengues romàniques originals d’Aragó (el ribagorçano i l’aragonès). Havia nascut la seua llengua ribagorçana. La proposta ha prosperat i té seguidors. En Saura prest ha entès que per a una nova llengua la Vall de Benasc és poc territori. I és així com seguidors seus han estudiat la llengua de la vall mitjana i baixa de l’Isàvena i i n’han publicat els resultats el 2021 al número 10 de DLA, concloent que aquest territori ha estat atribuït indegudament al català per tots els seus predecessors –Coromines, Sistac, Bllat colrat!, – i que cal atribuir-lo al ribagorçà llengua romànica diferenciada de l’aragonés i del catalan. Declaren que trets propi d’aquesta llengua com 7 fonemes vocàlics, no diftongació, ll– inicial, pèrdua de –n i –r, –u procedent de t, apitxat, 3 demostratius, hue/en/hi, mateix, tothom, el perifràstic, … no són característics del català. Ja se sap: aplicant la lingüística-ficció tot és demostrable. Volen seguir fent-ho a l’alt Isàvena, continuant per tota la Ribagorça i pel sud fins al Mesquí, … . Queda el dubte de si tot plegat no és una cortina de fum per foragitar el català de l’Aragó. Se n’hauria de parlar in extenso.
Artur Quintana
Curiosament coincideixen en els seus afanys secessionistes i confusionistes amb la secta del “chapurriau” -això sí, amb un xic més d’il.lustració-, actuant a l’hora, i en la pràctica, com els extrems de la mateixa tenalla… Una actitud que en el cas de Saura és de doldre, perquè no té l’excusa, o l’eximent, de la ignorància i el cunyadisme, atesa la seua formació filològica de nivell superior i que prescindeix d’un estudi diacrònic en profonditat plegant-se a l’estat -molts cops degradat- actual de la llengua; es guia per criteris políticoadmnistratius i no veritablement coentífics, en una postura que es pot titllar de determinista i fonamentalista, on primen més els postulats i dogmes inamovibles – i també els prejudicis- que no pas la ciència filològica i les nombroses evidències dels lligams indiscutibles al llarg dels temps de les parles ribagorçanes amb les situades més a l’est, amb les quals conformen un “continuum”… No és acceptable! Aquest no és el camí…